Apilar pedres fa mal als ecosistemes, no segueixis la moda!
Segur que en algun moment durant les vacances d’aquests últims anys t’has trobat amb pedres apilades mentre passejaves a l’aire lliure. Potser fins i tot tu t’has animat a apilar algunes. A vegades aquestes columnes de pedres poden crear ambients bonics i místics quan s’acumulen, però en realitat danyen l’ecosistema en el qual es construeixen.
Els humans fa segles que fem “apachetas” (com se’n diu a Llatinoamèrica), tant per a marcar camins per a no perdre’s (fites), com per a fer ofrenes als déus perquè ens protegeixin durant el camí. També solen representar l’equilibri intern en la cultura zen. Fer una o dues no suposa cap problema per al medi ambient, però si cada persona que passa pel lloc fa una per a pujar-la a Instagram i posturejar una estona, pot acabar havent-hi desenes o centenars, i això sí que és un problema.
Conseqüències d’apilar pedres
Encara que sembli una acció sense importància, quan movem diverses pedres o roques del seu lloc, afectem plantes, animals i fins a l’estructura del mateix sòl on abans estaven aquestes pedres. En el cas de les plantes, poden assecar-se per excés de sol directe i temperatura en el sòl, ja que poden quedar-se sense la humitat que abans retenien les pedres. Si les plantes s’assequen, les seves arrels també retenen menys el sòl. Si una zona està afectada per desenes d’apachetas, tindrà una superfície molt reduïda coberta per roques i plantes i començarà a erosionar-se cada vegada més per la pluja i el vent, donant lloc a un procés de desertificació.
Alhora, els animals començaran a desaparèixer de la zona, especialment els que depenen de les roques per a refugiar-se, com les sargantanes i aranyes, o els que necessiten les plantes en la seva dieta, com els cargols i molts insectes. A més, els seus depredadors també desapareixeran de la zona, ja que buscaran unes altres on alimentar-se. Al final, si l’acumulació de monticles de pedra no es desmunta en poc temps, s’altera tota la cadena tròfica i, en el pitjor dels casos, la situació pot portar a l’extinció d’espècies de fauna i flora endèmiques. És a dir, que només es troben en aquest lloc.
El problema de les fites és especialment greu en zones àrides, on les conseqüències explicades anteriorment s’accentuen ràpidament per l’escassetat d’aigua. També en illes, on sol haver-hi un gran nombre d’espècies endèmiques.
D’altra banda, les conseqüències també poden succeir de forma molt similar en ambients aquàtics, com en llacs, rius o rierols. Des d’Austin (Texas, els Estats Units), el guardabosc Casey Carter ens explica en el següent vídeo que, si llevem roques del llit del llac en el qual estan, els macroinvertebrats que formen part de la dieta d’altres animals de la zona ja no poden desenvolupar-se bé, ja que fan la seva vida majoritàriament en les roques submergides. També comenta que els monticles de pedra són un perill per a les persones o els gossos si ensopeguen amb ells, perquè els poden caure damunt, i el mateix passa amb la resta de fauna.
Si busquem fotos d’apachetas o fites a les xarxes, no ens surten moltes recents, però si busquem les paraules clau angleses “stone stacking” o “rockstacking”, ja es poden trobar fotos d’aquests últims dies. També una publicació en Instagram dels Parcs Nacionals de Queensland en la que es queixen que fa pocs dies van aparèixer molts monticles en un dels seus parcs.
Així que, malgrat que els científics van avisar en 2020 dels perills dels monticles de pedra i en algunes destinacions turístiques s’han posat sancions de 6.000 € per construir-los, sembla que enguany el problema torna. Està molt bé turistejar i a tots ens agrada descobrir llocs nous, però intentem que tot quedi com ens ho hem trobat. En cas contrari, si tenim un mínim de consciència, podem acabar lamentant els nostres actes. A continuació, podràs trobar llocs en els quals ja s’han descrit problemes deguts a les apachetas i la massificació de turistes.
Alguns llocs i espècies que s’han vist afectats
En una carta publicada per un equip internacional d’investigadors a la revista Human–Wildlife Interactions en 2020 -la mateixa on es va advertir del risc de les apachetas– els investigadors van destacar exemples de diferents llocs en el món afectats per les apachetas, la majoria d’ells molt turístics. Alguns eren illes com Menorca (Illes Balears, Espanya), Sal i Boa Vista (Cabo Verde) i moltes àrees protegides, com el Parc Nacional del Teide a Tenerife (Canarias, Espanya), on se solen confondre amb marques de rutes. També tenim el cas de Ozark National Scenic Riverways (els Estats Units), on suposen un perill per als ecosistemes riparis, i la península Ponta de São Lourenço en Madeira (Portugal). En aquesta última va ser en la qual es van centrar per a explicar el greu que pot ser l’impacte de fer monticles de pedres a les illes.
En la península Ponta de São Lourenço a Madeira (Portugal) van arribar a haver-hi més de 200 monticles de pedres dispersos en una hectàrea, portant a la foto C, on es pot veure el sòl molt degradat i gens de vegetació.
A causa de les apachetas, es va posar en perill a espècies endèmiques, com la sargantana de Madeira (Teira dugesii), l’aranya llop Hogna insularum i el caragol de São Lourenço Amphorella tornatellina minor -mira la foto d’aquest enllaç, no puc pujar-la aquí per drets d’autor, però és preciós- molt dependents dels microhàbitats que generen les roques. En el cas del cargol, el perill de desaparèixer per les columnes de pedres és enorme, ja que és una de les espècies de la península menys distribuïda, trobant-se només en al voltant d’1 km2. Un altre cas delicat de la península és el de la planta hepàtica Riccia atlantica, que es troba entre les esquerdes de les roques i està classificada com en perill crític per la IUCN.
Una altra espècie de la qual es té sospita que l’activitat humana augmenta la seva mortalitat, és la salamandra gegant americana (Cryptobranchus alleganiensis alleganiensis). En un article de 2017 publicat en la revista Southeastern Naturalist, s’explica que s’havien trobat adults i juvenils morts per lesions compatibles a aixafaments per roques en rius del sud-est dels Estats Units. Aquests aixafaments podrien ser causats per moure pedres del llit del riu per a fer apachetas o petites preses, ja que s’havien vist restes d’aquestes construccions a prop. Així i tot, en l’article es diu que en aquest moment encara no tenien suficients proves i s’havia d’investigar més.
Moltes altres espècies poden haver-se vist afectades sense que ho sapiguem, així que no deixem que enguany torni a repetir-se la moda d’apilar pedres. Com diuen en la carta els investigadors, adoptem la filosofia Leave no trace (No deixis rastre!), que consisteix principalment a deixar tot com t’ho has trobat al teu camí, respectant al màxim la flora i la fauna, i sense embrutar. I sobretot, explica als teus coneguts les conseqüències que has llegit. Com més persones les sàpiguen, menys apachetas construiran! La sargantana t’ho agrairà 🙂
Referències
-Queensland National Parks [@qldparks]. 21 de junio, 2022. Just because you cairn, doesn’t mean you should! Our parks and forests are wild areas that need to stay wild. Rock cairns have been used historically as navigational aids when there is no obvious track to follow—when used for [Imagen de Instagram]
-Rocha, Ricardo; Borges, Paulo A. V.; Cardoso, Pedro; Kusrini, Mirza Dikari; Martín-Esquivel, José Luis; Menezes, Dília; Mota-Ferreira, Mário; Nunes, Sara F.; Órfão, Inês; Serra-Gonçalves, Catarina; Sim-Sim, Manuela; Sepúlveda, Pedro; Teixeira, Dinarte; and Traveset, Anna (2020) “Stone-Stacking as a Looming Threat to Rock-Dwelling Biodiversity,” Human–Wildlife Interactions: Vol. 14: Iss. 1, Article 17.
DOI: https://doi.org/10.26077/secn-2a27
–Queijeiro L. 2020. Hasta 6000 euros de multa para los que se sumen a la moda de apilar piedras en Camariñas. Nius diario
–Amphorella tornatelina minor. Life Recover Natura (Imagen)
-Wikipedia: Apacheta, Desertificación, Tierras áridas, Macroinvertebrado, Hepaticophyta